Où achat cialis sans ordonnance et acheter viagra en France.

Paisatge a l’estaue

PAISATGE A L’ESTAQUE


DOCUMENTACIÓ DE L’OBRA
Títol:
Paisatge de L’Estaque
Autor: Georges Braque (1882 – 1963)
Cronologia: 1908
Estil: cubisme inicial
Tècnica: oli
Suport: tela
Dimensions: 81 cm 65 cm.
Localització actual: Kuntsmuseum, Berna


1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

(consultar el llibre)
El fet més determinant del període comprès entre el 1870 i el 1918, en l’àmbit
internacional, fou l’expansió colonial europea, que implicà el repartiment del món
entre les potències del vell continent.
L’auge dels nacionalismes disparà la situació a la zona dels Balcans.
En aquestes circumstàncies, i en les crisis motivades pels assumptes marroquins, es
troba la causa immediata de l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

(a complementar amb els apunts)

- Entre la primavera i l’estiu del 1907, Picasso pintà Les senyoretes del carrer d’Avinyó, obra inspirada en l’art negre i l’escultura ibèrica, i considerada la iniciadora del moviment. L’impacte produït per aquest quadre, en els cercles en què es movia el pintor, fou demolidor. - En aquell moment, Braque es trobava en la seva etapa fauve, però la contemplació de Les senyoretes del carrer d’Avinyó va canviar la seva trajectòria. - Georges Braque i Pablo Picasso van començar a treballar junts –fins i tot compartien el mateix estudi– a partir del 1909, en un intent de cercar una nova manera de representar la realitat mitjançant la pintura. - El resultat va ser l’invent d’un nou llenguatge plàstic anomenat cubisme, un dels principals moviments de les avantguardes experimentals. - El cubisme va atacar de manera sistemàtica la concepció pictòrica del fauvisme, i grans pintors, com Juan Gris o Fernand Léger, s’hi van incorporar. - Dins el cubisme es poden distingir tres etapes: 1. Del 1907 al 1909, la pintura cubista organitza, de manera totalment nova, l’estructura del color i de l’espai, tot distorsionant la perspectiva. El paisatge n’és el tema preferit. És el cubisme inicial, al qual pertany Paisatge de L’Estaque. 2. Entre el 1909 i el 1919 , Picasso i Braque inicien el denominat cubisme analític,
– la gamma cromàtica és reduïda;
– els temes semblen insignificants;
– la realitat és observada, aparentment, a través d’un prisma cristal·lí, que no
descompon la llum sinó que l’absorbeix, de manera que produeix una fragmentació
de plans en multitud de facetes, tantes com punts de vista;
– la descomposició de la imatge condueix a formes gairebé abstractes;
– les pintures no tenen un centre d’atenció.
- La recerca comuna dels dos pintors fa molt difícil identificar l’obra de l’un i l’altre.
3. A partir del 1914, Picasso i Braque introdueixen el cubismo sintètic. En els quadres
apareixen lletres d’impremta, nombres, imitacions de fusta i papiers collés, elements
que fan servir per defugir la descripció de l’objecte. La tècnica del col age els permet
integrar en el quadre fragments de l’entorn quotidià. La primera obra d’aquest tipus la
va fer Picasso: Natura morta amb cadira de reixeta. Amb el cubisme sintètic, que no és
una evolució del cubisme analític, l’obra accentua el seu caràcter material, però
exigeix de l’observador un esforç intel·lectual a fi de comprendre la tasca de síntesi
duta a terme per l’artista.
L’AUTOR
Segons els historiadors, Braque va ser el pintor que va evolucionar amb més
coherència des dels principis estètics del cubisme. Quan va deixar de col·laborar amb
Picasso, i després de la seva participació en la Primera Guerra Mundial, va mirar de
recuperar els seus experiments cubistes en el punt en què els havia deixat. Tanmateix,
a partir del 1920, la seva pintura experimentà un canvi notable: l’espai pictòric es tornà
més ordenat i l’artista es permeté jugar amb el contrast entre diferents textures,
barrejant, per exemple, sorra amb oli.
El cubisme com a moviment va posar els fonaments d’un nou plantejament de les arts
plàstiques i donà un sentit fonamental als conceptes de forma, espai i temps.


3. TEMÀTICA

L’estiu del 1908 Braque el va passar a L’Estaque (una petita població marítima de la Provença), d’on va tornar amb un conjunt d’obres que es van exposar en el Salon d’Automne a París. A Paisatge a l’ Estaque podem observar un poble, que se suposa que és on el va viure aquel estiu, constituït per edificis en formes polièdriques formades per quadrats, rectangles i trapezis. 4. DESCRIPCIÓ DE L’OBRA
4.1 ELEMENTS TÈCNICS

Oli sobre tela
-----

4.2 ELEMENTS FORMALS I COMPOSITIUS
a) Dibuix i color

La gamma cromàtica, pròpia del cubisme analític, és reduïda i les tonalitats són
apagades: verds, blaus, grisos, marrons i ocre. Un blau verdós únic, generalitzat a tot el
quadre, accentua la irrealitat d’aquesta obra. L’austeritat de colors vol centrar
l’atenció en la puresa de les formes.
Pràcticament no hi ha diferències de color entre els primers plans i el fons. A més, els
tons emprats contribueixen a accentuar la simplificació de les formes.
La pinzellada és curta i vibrant.
La llum no prové de l’exterior sinó dels mateixos objectes representats. Cada forma té la seva llum individual, que incideix lleument sobre algunes superfícies, per marcar els volums. El clarobscur pràcticament ha desaparegut igual que l’efecte atmosfèric. c) Representació de l’espai tridimensional

La perspectiva no obeeix les normes habituals. Braque redueix la realitat a un seguit de plans geomètrics que ofereixen múltiples punts de vista de manera simultània. La perspectiva apareix distorsionada i la profunditat es defineix per mitjà de l’articulació dels volums entre si. Juntament amb Picasso, Braque va destruir la noció de perspectiva renaixentista, i va proposar un espai més obert i dinàmic mitjançant la suma de totes les perspectives. d) Composició

Es tracta d’una composició estàtica, amb predomini de la línia recta marcant
diagonals. És també una composició no unitària perquè tots els elements
s’individualitzen. A més, tots ells tendeixen cap a un centre teòric (composició
tancada). Els arbres es confonen amb el fons i adquireixen la mateixa importància, ja
que els elements situats en primer pla reben el mateix tractament que els que es
troben en plans més allunyats. El quadre resultant és un món sense horitzó, tancat en si
mateix, que transmet una sensació d’ordre.
En un primer pla s’hi observa vegetació, formes polièdriques i un arbre. En els plans
intermedis hi ha més formes polièdriques i alguna forma que suggereix una vivenda.
Finalment, en un últim pla s’hi identifica un poble i novament formes polièdriques.


e) Tractament dels motius

Les formes polièdriques (quadrats, rectangles, trapezis.) i els volums suggerits recorden els
cristal de quars. El pintor construeix la seva pròpia realitat a la qual li ha donat una
reelaboració basada en la geometria. Els arbres i vegetals tenen formes anguloses i
simples. Recorre a l’ombrejat per donar una certa sensació de volum, de tal manera que
els objectes tenen una aparença plana i tridimensional a la vegada.
5. FUNCIÓ I SIGNIFICAT

FUNCIÓ
El Paisatge a L’Estaque estava destinat a ser exhibit en el Salon d’Automne davant la
crítica, els col·leccionistes i el públic en general, a fi de facilitar-ne l’adquisició a qui hi
estigués interessat.
Al mateix temps acomplia la funció de donar a conèixer l’experimentació duta a
terme per l’artista, que partia del nou llenguatge del cubisme, plantejava una anàlisi
de la percepció i obria un nou camí cap a la reflexió intel·lectual.
SIGNIFICAT
En aquesta obra Braque no pretén representar la realitat, sinó fer un exercici
compositiu a partir de formes geomètriques.
Als inicis del cubisme, la temàtica paisatgística va ser un camp d’experimentació
formal excel·lent, que es comença a fer evident en la sèrie de paisatges de L’Estaque.
6. MODELS I INFLUÈNCIES

(a complementar amb el llibre)

Entre els elements que feren possible l’aparició del nou estil s’identifiquen influències de
l’època, com les noves teories sobre l’espai, l’obra de Schopenhauer i la pintura de
Cézanne. Recordem que aquest pintor havia escrit “cal tractar la natura segons cilindre,
l’esfera i el con”.
7. ALTRES AUTORS

Source: http://stjosep.com/escola/wp-content/uploads/2012/10/40-PAISATGE-A-LESTAQUE-an%C3%A0lisi-de-lobra.pdf

Ok luglie

Tetraparesi spastica: descrizione di un caso clinico S. Sale, P. Cabras, A. Guido, A. Mura , F. Angioi, G. Spano. Istituto di Clinica Odontoiatrica (Dir. P. F. Lugliè)-Università La piccola paziente R.E. di anni 13, si è presentata presso il nostro istituto, accompagnata dai genitori, in quanto affetta da tetraparesi spastica, lamentando gravi difficoltà respiratorie imputabili a malocclus

miguelguimaraes.eu

5348-(2) Diário da República, 1.ª série — N.º 242 — 20 de Dezembro de 2011 MINISTÉRIOS DAS FINANÇAS E DA SAÚDE vação clínica, diagnóstico, prescrição terapêutica, acon-selhamento ou verificação da evolução do seu estado de Portaria n.º 306-A/2011 g ) Consulta de enfermagem — intervenção visando a de 20 de Dezembro realização de uma avaliação, ou

Copyright © 2010-2014 Pdf Medic Finder